Una reflexió sobre el procés de programació cultural (i 3)


(continua)

És necessari distingir entre aquells programadors amb un perfil més artístic dels que combinen la dimensió artística amb la de gestió.  Els primers es caracteritzen per la seva forta personalitat i per la capacitat de generar marca, però necessiten recolzar-se més en el productor que, amb el pressupost i el conjunt de condicionants tècnics a la mà, li marca els límits del què és possible fer.  En canvi, el programador amb un perfil més híbrid és més autosuficient, sap què és possible fer amb els recursos de que disposa, i té molt clar a quin públic vol arribar. En les grans institucions és més fàcil trobar el primer model, mentre que en les més petites o en les de titularitat privada s'imposa més el segon model. Com diu en Salvador Sunyer, ha caducat el temps d'aquells directors artístics que es vanagloriaven dient "no m'entén ningú, que bé que estic programant, que bo que sóc".  Però també és preocupant observar programacions de molt baixa volada artística. No és una qüestió d'adaptació a una realitat local o a una necessitat comercial, sinó d'insuficient coneixement de l'oferta i dels públics. Manquen «botiguers» professionals que coneguin bé el gènere. En particular i tal com encertadament comenta en Jaume Colomer, en els petits equipaments culturals públics de proximitat, on la programació requereix d'un bon coneixement de les necessitats i expectatives dels diversos segments de públics potencials, capaç d'identificar els productes del mercat que puguin satisfer-les i ajudar al creixement cultural de la comunitat.

Des d'una perspectiva analítica, hi ha un enorme camp de recerca a fer per intentar interpretar les claus del comportament de comissaris i directors artístics en els diversos sectors de la cultura.  Una anàlisi aprofundida sobre els factors determinants del procés de programació hauria d'anar, però, més enllà d'apriorismes com titularitat pública o privada de la institució, o avantguardisme o conservadorisme del projecte, ja que tal com l'exemple de la programació televisiva mostra –amb condicionants tan poderosos com la publicitat o la recerca de notorietat pública– cal una gran subtilesa per discernir sobre el joc complex d'interelacions. No es poden menystenir tampoc les potencialitat de les tecnologies digitals ja que amb la seva gran capacitat d'interacció entre públics i continguts culturals estan transformant les formes i el contingut mateix del que ofereix una programació.

Malgrat totes aquestes circumstàncies, l'objectiu últim de tot programador compromès és deixar traça; canviar d'alguna manera els referents, valors i hàbits culturals de la comunitat on s'insereix el seu projecte o institució.  Com diu en Salvador Sunyer, una de les feines bàsiques d'un director artístic consisteix en crear necessitats en el públic, aconseguir no només arribar a una audiència el més àmplia possible, sinó que tot ella se “sofistiqui” gradualment.  Si fa anys quasi ningú considerava la prevenció, l’ortodòncia, la dieta o els controls com a part intrínseca de la sanitat, cal aconseguir que el gust per la cultura passi a ser una necessitat bàsica de la col·lectivitat.

Aquesta voluntat de transcendència, combinada amb la necessitat de continuar actiu com a programador valorat, explica bona part de les opcions estratègiques dels que podem considerar els millors.  L'impacte a mig i llarg termini sobre el conjunt de factors que han influenciat la línia triada n'és el principal indicador d'avaluació.  Així doncs, com en qualsevol altre ofici, els bons professionals no abunden, però quan la suma d'ingredients proposats permet crear un bon brou de cultiu, la qualitat de la vida cultural en surt a la llarga amplament beneficiada.

Lluís Bonet
Barcelona, gener de 2010
________________________________
Notes:
Agraeixo els comentaris i suggerències de Tino Carreño, Jaume Colomer, Carlos Elia, Pep Salazar, Héctor Schargorodsky i Salvador Sunyer, així com les opinions de molts programadors que m'han ajudat en el procés de maduració del text. Gràcies a tots!
- Accés al text complet en PDF per a descarregar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada